cabecera CASTELLANO >>blanco
blanco INICI CONTACTES LINKS
cabecera
espacio

A l’antiguitat, la civilització egípcia feia servir la sorra per mesura el temps, amb els mateixos rellotges de sorra que avui en dia encara s’utilitzen.

Els grecs i els romans utilitzaven sorra, grava i roques volcàniques per fer una mena de formigó per construir edificis, alguns dels quals han arribat fins als nostres dies. Un bon exemple és la cúpula del Panteó d’Agripa , a Roma. L’arquitecte i enginyer romà Vitruvi va dissenyar cisternes per emmagatzemar aigua amb aquests mateirals.

Algunes calçades romanes, que encara s’utilitzen, es van realitzar amb roques triturades.Els esclaus i els presos eren condemnats a les pedreres a picar roques en condicions molt difícils. Es calcula que, a mà, era possible triturar unes 125 tones l’any. Avui en dia, les modernes màquines fan que aquesta feina sigui molt menys penosa i molt més productiva.

Espaciador
Espanya, amb 580 milions de tones és el segon país d’Europa en consum d’àrids, després d’Alemanya. El nivell de vida d’un país es proporcional al seu consum d’àrids.

El cost de transportar els àrids fa que, a més de 40 quilòmetres, sigui més car el transport que el material. Per aquesta raó, les pedreres han d’estar el més a prop possible dels punts de consum i gairebé no hi ha importació ni exportació d’àrids.

Cada persona consumeix més de 30 quilos al dia, és a dir, més d’1.000.000 de quilos – 15.000 vegades el pes d’un home adult – al llarg de la seva vida. És el segon producte més consumit per l’ésser humà, després de l’aigua.

Són necessàries 400 tones d’àrids per construir una vivenda unifamiliar

.La construcció d’un col·legi o d’un hospital requereix unes 15.000 tones d’àrids.

Per fer 1 quilòmetre d’autopista són necessàries més de 30.000 tones d’àrids.

Espaciador
Et sorprendràs quan descobreixis quants elements al teu voltant estan fets d’àrids.

Construcció:
Construcció de carreteres, autopistes i carrers. Amb àrids es construeix des de les capes de base i subbase, fins el que es coneix com asfalt, que en realitat no és res més que una barreja d’àrids i derivats del petroli.

Construcció de parets. Les parets de totxanes o de blocs prefabricats es construeixen unint aquests elements amb morter. Un metre cúbic de morter conté 1,3 tones d’àrids. També es fa servir el morter per revestiments.

Formigó. És una barreja d’àrids, ciment i aigua, a més d’algun additiu. Per a la fabricació d’1 metre cúbic de formigó són necessàries entre 1,8 i 1,9 tones d’àrid. Es fa servir en elements estructurals, com ciments, pilars i bigues dels edificis; per elements prefabricats, com voreres, llambordes, canonades i blocs; o com a paviment.

Balast. Format per àrids d’alta resistència sobre els quals es recolzen les travesses de les vies de ferrocarril. A més, les pròpies travesses, són, sovint, de formigó prefabricat.

Escullera. És un àrid de grans dimensions – inclús de més d’un metre i vàries tones de pes -, que es fa servir als ports, als marges dels rius i fins i tot a les carreteres i altres infraestructures, com a element de protecció i contenció (tant de les aigües com del terreny).

Rebliment. Els àrids es poden utilitzar com material de rebliment a obres de construcció.


Indústria:
Ciment. En la seva fabricació es fan servir grans quantitats d’àrids calcaris o dolomítics finament mòlts i sotmesos a tractament tèrmic.

Vidre. El vidre de les finestres, gots, ampolles, etc. es fabrica a partir d’àrids fins – sorres – amb un elevat contingut en sílice i amb calcàries de gran puresa com a element estabilitzador per millorar les seves propietats.

Acer i altres materials. L’àrid calcari es fa servir com fundent per fabricar l’acer, tant el que s’utilitza com element estructural a la construcció, com el destinat a qualsevol altre ús (vehicles, electrodomèstics, parament, etc.) Els àrids calcaris també intervenen com fundents en la metal·lúrgia del coure, el plom, el cinc i l’antimoni.

Generació d’electricitat. Els àrids intervenen de dues formes diferents: en primer lloc, com elenetns constructius de les centrals de producció (presses hidroelèctriques, centrals tèrmiques, etc.) i en segon lloc, com element de dessulfuració dels gasos, contribuint a la protecció del medi ambient.

Depuració d’aigües: els àrids es fan servir com a element de filtració en les depuradores (filtres de sorra) i per a la correcció de l’acidesa de les aigües.

Paper. Es fa servir àrid calcari amb un contingut elevat de calci en la fase de digestió de la polpa de fusta i també s’utilitza com càrrega mineral.

Agricultura. Els àrids s’utilitzen en agricultura com a corrector de l’acidesa dels sòls, com fertilitzant, com ingredient dels pinsos pels ramats i les aus de corra, a més de com element constructiu a les granges.

Pintura. Els àrids calcaris finament mòlts s’utilitzen com a càrrega mineral en els processos de fabricació de pintures.

Farmacèutica. Els àrids intervenen en la fabricació de medicaments, com a suport de molts principis actius.

Cosmètica. En el maquillatge o la pasta de dents podem trobar àrids de diferents característiques.

Abrasius. Àrids de gran duresa es fan servir per fabricar elements abrasius utilitzats en la indústria.

Neumàtics. En les indústries del cautxú s’utilitzen àrids dintre del procés de fabricació.

Química. En la fabricació de nombrosos productes químics, com els detergents o els plàstics s’utilitzen àrids.

Alimentació. També s’apliquen àrids en certs processos de fermentació (vi, cervesa, pa, etc.) i en la fabricació de sucre. Fins i tot pels xiclets!

Espaciador
JUEGOS
GALERÍA DE IMÁGENES
Hoy:
Los camiones más grandes del mundo.
Ver todas
VISITA VIRTUAL A UNA CANTERA
Recorre una explotación desde tu casa
PARA SABER MÁS...
 
espacio
© ANEFA 2008